E-grāmata: Les altres Generalitats: Organismes similars a la Corona d'Arago i Europa

La Generalitat Valenciana de l''ĆØpoca foral no va ser un ''unicum'' en la histĆ²ria europea. Institucions mĆ©s o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d''aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l''absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapĆØs al seu poder ā€“corts, parlaments o estats generals. Hi haguĆ© assemblees representatives ļ¬�ns i tot a paĆÆsos on triomfĆ  la centralitzaciĆ³ extrema al voltant del monarca, com FranƧa o Castella, perĆ² el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d''AragĆ³, tant als seus estats ibĆØrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els PaĆÆsos Baixos; a regions de FranƧa que havien format part durant molt de temps de l''Imperi GermĆ nic, com la ProvenƧa; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d''ItĆ lia; a Navarra, o a la ConfederaciĆ³ HelvĆØtica, la tradiciĆ³ "pactista" ā€“que no hem de confondre amb "democrĆ tica", perĆ² que permetia major implicaciĆ³ de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran polĆ­ticaā€“ va durar molt mĆ©s. En moltes d''aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas mĆ©s en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptaciĆ³ i ļ¬�ns i tot les despeses a quĆØ s''havien de destinar. Algunes d''aquestes "diputacions" acabaren tambĆ© per adquirir noves competĆØncies i una certa cĆ rrega simbĆ²lica que les convertirien, d''alguna manera, en la "veu" dels seus estats.